Em diuen que tinc un to de veu alt.

A l’hora de parlar sobre el que realment m'agrada fer intento acomodar la veritat al que sé que a l'altra persona li agradarà sentir.

Valoro a la gent: aquest és un deu o aquest és un zero.

M’agrada jugar a jocs competitius.

Quan algú comenta en públic alguna de les meves qualitats personals canvio de tema ràpidament.

Sóc impacient (les cues i embussaments em posen dels nervis).

Tinc dificultat per estar assegut.

Parlo i em moc de pressa.

Si algú em porta la contrària davant de tots li segueixo la corrent o canvio de tema.

M’impaciento si veig que jo ho podria fer millor que l’altre i més ràpid.

Quan em trobo amb algú que sembla preocupat intento ajudar-lo amb tot el que puc inclús oblidant els meus propis problemes.

Si necessito informació d'algun tipus, espero que el temps o l'atzar resolguin els meus dubtes. No m'agrada molestar.

Tinc tendència, quan escolto, a moure els dits copejant la taula, estrènyer els punys, moure els genolls (actituds ansioses).

Quan em demanen alguna cosa la dono. No vull que pensin que sóc un egoista.

Tinc dificultats per mostrar el que no m’agrada dels altres.

Tinc dificultat per descansar bé a les nits en algunes èpoques.

Quan haig de convèncer a algú que les meves opinions són les correctes em sento insegur.

La gent es pensa que sóc molt manaire.

Em programo més tasques o activitats de les que el temps em permet.

M’agrada rebre reconeixement pel meu progrés.

Quan m’interrompen mentre parlo, callo.

Si algú porta molt temps parlant i m’he perdut en la conversa, no li dic i deixo que segueixi.

Els comentaris desagradables que ataquen la meva intimitat, em dolen, però procuro que no se'm noti molt.

Es cert que a vegades m’agrada fer comentaris una mica cínics.