El personatge

El personatge de la mare mostra un comportament propi de l’eneatip 1, amb les mostres habituals de preocupació per la supervivència bàsica, la falta d’adaptació i la rigidesa mental. El personatge jutja el comportament del seu fill i qüestiona els seus valors. Hi ha referències a l’educació i a la religió, fet habitual en molts eneatips 1, ja que poden caure en agafar-se a valors educatius i a la religió com a guia moral de la rectitud humana. En aquest sèrie es pot comprovar un fet molt significatiu dels eneatips 1, i és que, encara que el personatge de la mare pot semblar estar mostrant certa homofòbia en aquesta escena, poc després ja es pot veure com no és així, ella estima el seu fill independentment de la seva orientació sexual, simplement és molt habitual que els eneatips 1 necessitin més temps en processar les novetats, com a resultes de la falta de flexibilitat mental. Si aquests comportament no es recondueixin mitjançant la millora personal, (o depenent de la intensitat d’experiències viscudes o l’educació rebuda) és quan poden convertir-se en homofòbia o racisme, (trets que apareixen amb certa assiduïtat en eneatips 1)

Altres personatges

El personatge del fill mostra un comportament propi de l’eneatip 6. Tot i així, cal veure més moments durant la sèrie per arribar a aquesta conclusió. A l’escena que ens ocupa, però, podem percebre una relació estreta amb la mare, element propi dels eneatips 6, i més concretament, una relació típica de fill/a eneatip 6 i pare/mare eneatip 1, en la qual, la necessitat de normes clares i un sentiment elevat de moralitat per part de l’eneatip 6 es veu reforçat, alimentat i/o explotat per part de l’eneatip 1, expert en posar normes i màxim exponent de la moralitat i el judici. És molt propi dels eneatips 6 el fet de necessitar l’aprovació per part dels pares, amistats o parelles, de les decisions preses, alimentant el dubte i la falta de decisió personal ferma. També podem veure com el personatge viu una lluita interna entre el que se suposa que ha de fer (seguir les normes socials i els valors familiars, ser heterosexual i seguir casat amb la seva dona), o seguir els seus propis desitjos i alliberar-se (acceptant la seva homosexualitat com a un fet moralment acceptable, sense sentir-se culpable). Aquest fet fa referència a la lluita interna pròpia dels eneatips 6, la lluita entre “seguir les normes” versus “rebel·lar-se”, escoltant-se internament i respectant els seus propis desitjos. També podem intuir sensació de falta d’estima per part d’una de les figures parentals, la figura paterna en aquest cas concret, reforçant la interpretació de rebuig, pròpia de l’eneatip 6, i que ens mostra com ja està present des de la infància.

El personatge

El personatge d’en Driss mostra un comportament propi de l’eneatip 8, amb una forta presència de l’ala 7.

Amb aquest cas podem presenciar com els eneatips 8 no sempre tenen per què mostrar mal humor. En aquest personatge, els efectes de l’ala eneatip 7 estan atorgant a l’eneatip 8 més bon humor, més alegria, més optimisme. Cal entendre, tot i així, que estem presenciant una pel·lícula humorística, amb el que aquest component de simpatia s’ha apujat per efectes còmics. L’impacte de l’ala 7 és tant elevada que, en molt moments, pot semblar un eneatip 7, però cal observar certa agressivitat, dominància, com “omple” l’espai, tant per mida com per comportament, així com trets tant característics de l’eneatip 8 com són la rebel·lia (no vol fer les coses que li manen, no vol treballar com els altres...), així com la necessitat de treure als altres de les seves zones de confort, fent bromes impertinents, pujades de to i/o certament considerades d’humor negre o fora dels límits habituals, així com posant sobrenoms a les persones (“el melenas”, “la Marge Simpson”, “El Robert Redford”, etc...).

També podem observar uns instints bàsics intensificats, mostrats amb la seducció gens dissimulada, l’estimulació que li suposo la potència del motor del cotxe de luxe o l’agressivitat mostrada envers el veí que aparca a la zona de minusvàlids. Cal diferenciar que un eneatip 7, en aquesta situació concreta, segurament hauria actuat amb més assertivitat, mirant d’establir una relació amb el veí, “guanyant-se’l” per aconseguir evitar la confrontació i alhora, aconseguir el seu propòsit. Altres diferències observables en aquesta pel·lícula, entre eneatip 7 i 8, serien que els eneatips 7, tot i les bromes, miren de quedar bé, d’encaixar amb el grup, desplegant una tendència “simpàtica” envers els altres; per contraposició, els eneatips 8 no necessiten quedar bé amb els altres (és més, solen buscar el contrari com a mètode d’imposició), i poden ser considerats de tendència “antipàtica”.

També podem observar falta d’interès per conceptes abstractes com la pintura o la música clàssica, al ser aspectes del ser humà no tàcits, no relacionats directament amb la supervivència.

A nivell íntim, podem comprovar, durant l’escena de la conversa amb la seva mare, com els eneatips 8 poden no tenir en compte les emocions dels altres, i alhora, difícilment demanen perdó, i es mostren segurs, altius i a la defensiva. Després de les paraules de la mare, no suplica, no qüestiona, simplement calla, de forma estoica, i marxa amb seguretat. Això sí, fent un bon cop de porta al marxar.

A nivell d’arc narratiu del personatge, és interessant observar com reflecteix el camí de transformació de l’eneatip 8, connectant amb l’eneatip 2, manifestant més tendresa, empatia i ajuda envers els altres.

Altres personatges

El personatge d’en Phillippe podríem identificar-lo com a eneatip 3. Faltaria més informació, ja que a la pel·lícula, basada en fets reals, el personatge ha patit un fet traumàtic, tant a nivell físic com psicològic, que l’ha deixat en cadira de rodes, paralitzat de coll avall, i això podria canviar el comportament bàsic de qualsevol eneatip. Tot i així, en un moment concret de la pel·lícula, en Phillippe explica com, abans de l’accident, li encantava “competir”, i que l’havien educat per creure que podia amb tot (en realitat ja hem vist com “no l’han educat”, sinó que el seu ego “ha comprat” aquesta creença dels pares perquè encaixava amb la seva interpretació de la realitat, i que no tots els fills segueixen l’educació rebuda pels pares). Aquesta necessitat de competir i de creure’s capaç de tot són molt característiques de l’eneatip 3. Es diu que, de forma profunda, l’eneatip 8 es creu “superior als altres”, mentre que l’eneatip 3 es creu “igual als altres”, el que explica la seva competitivitat.

També cal observar la falta d’emocions intenses, com si pogués refredar les emocions. També hi ha un interès mental per la cultura, la música clàssica, la pintura i el luxe, amb cotxes potents, vistosos, i un estil de vida que podríem considerar “intel·lectual”, propi d’eneatips 3.

Per diferenciar-ho d’altres eneatips que podrien assemblar-se als mostrats per en Phillippe, tindríem l’eneatip 1 o l’eneatip 5, que poden mostrar interès per la cultura i la música clàssica, però no solen mostrar hedonisme o excessos com els del personatge, i hi ha més “mal humor”, més cinisme.

També podem observar altres característiques de l’eneatip 3, com certa soledat, així com una tendència a “amagar el fracàs”, no volent mostrar debilitat, amagant a possibles futures parelles la seva invalidesa. Com a camí de transformació, aprèn a mostrar-se “com és”, de forma valenta, dirigint-se cap als aspectes més positius del seu eneatip de transformació, l’eneatip 6. En canvi, quan està malament, “cau” a l’eneatip de tensió, l’eneatip 9, i deixa d’afaitar-se i es torna inactiu.

Amb la relació dels dos personatges, es pot veure la connexió natural entre eneatips 8 i eneatips 3, on ambdues parts es respecten. Els dos eneatips formen part de la tríada que “interpreta” el naixement com a un atac. Addicionalment, l’eneatip 3 pot arribar a establir un tipus d’”enveja sana” envers el lideratge natural de l’eneatip 8.

Beth Harmon

El personatge de la Beth Harmon mostra un comportament propi de l’eneatip 5, amb una alta activitat mental, en aquest cas, focalitzada en els escacs.

La Beth sembla tant absorbida mentalment pels escacs que no mostra interès en el sexe masculí, ni entén qüestions que per altres persones són bàsiques, com la competitivitat o el fet de sentir-se cohibida o intimidada, envoltada d’homes, en l’època en la que es situa la trama.

Podem observar com el personatge considera els escacs com a un quelcom “preciós”, sentint autèntica atracció per la lògica, les pautes i normes establertes pel joc.

En un moment de l’entrevista, l’entrevistadora insinua si la Beth va utilitzar els escacs com a mètode per evadir-se d’una infància conflictiva, el que mostra la connexió de l’eneatip 5 amb l’eneatip 7, apareixent el concepte d’evasió, ja sigui amb els escacs o, com mostra la sèrie, també amb altres activitats més intenses.

En aquesta escena, també, podem escoltar al personatge expressant que li agrada estar sola, detall clau i arquetípic de l’eneatip 5.

Una altra connexió subtil amb un altre eneatip pot ser identificada quan l’entrevistadora pregunta a la Beth si, inconscientment, podria sentir atracció per les peces d’escacs, com si els hi atribuís metafòricament uns rols paternals, i la Beth fa evident que, per ella, només són peces. Si ens hi fixem, els eneatips 5 poden mostrar poca profunditat alhora d’atribuir conceptes abstractes a certs elements, com l’art o els sentiments, igual que faria un eneatip 8, amb el qual connecta. És com si ambdós eneatips mostressin cert pragmatisme, entenent que si no es poc tocar o demostrar no interessa. No és casualitat que solen son dos eneatips que no mostren cap atracció cap al món espiritual, ni els horòscops, ni la religió.

Per altra banda, la pròpia Beth expressa com li va atraure més el propi taulell de joc dels escacs, definint-lo com “todo un mundo de 64 casillas”, fent referència a la necessitat dels eneatips 5 d’evadir-se a mons mentals imaginaris, els quals, la majoria de vegades, es regeixen per normes clares i ben establertes (la física i la química, amb les seves lleis universals, les matemàtiques, la literatura fantàstica complexa, a l’estil del Senyor dels Anells, els jocs de rol, amb centenars de regles, o els videojocs). Aquesta “previsible complexitat” és el que els fa sentir, com bé expressa la Beth Harmon, segurs, i amb aquesta seguretat cal observar l’efecte que té l’ala esquerra de l’eneatip 5, l’eneatip 6, l’eneatip que busca la seguretat per excel·lència, i que conformen, juntament amb l’eneatip 7, la tríada de la seguretat.

I com a detall, quan la Beth expressa que se sent segura “dins” el taulell d’escacs, també diu: “...puedo controlarlo, puedo dominarlo...”, mostrant les connexions que hi ha entre la necessitat de control pròpia de l’ala eneatip 6 com la connexió existent entre l’eneatip 5 i l’eneatip 8, el representant més visible de la tríada del control, i que fa que aparegui aquesta expressió de “puedo dominarlo”. També, acabant la frase, la Beth diu: “y es predecible, si salgo mal parada, la culpa es sólo mía.” Aquí podem observar detalls molt subtils, com la visió catastrofista i apocalíptica de l’eneatip 5 (“si salgo mal parada”) i els sentiments de culpa, propis de l’efecte que està rebent de l’ala eneatip 6.

El protagonista, en Walter White

Per un cantó tenim al protagonista de la sèrie, en Walter White, professor de química a un institut i caixer a un túnel de neteja de cotxes a temps parcial. Podem identificar a un eneatip 9, amb una forta presència del patró C de comportament, és a dir, no exterioritzar els desitjos, no saber dir que no (ni al seu cap, ni al seu cunyat), pensar massa abans de parlar i actuar, actes passiu-agressius molt subtils (com el que mostra envers la guantera del cotxe).

També veiem com en Walter està treballant més hores del que li pertoca, fent unes tasques que no li pertoquen, sense tenir en compte la seva pròpia salut, tossint mentre neteja el cotxe.

El cas que ens ocupa és el d’un eneatip 9 extrem, en el que podem observar com el Walter no és ni el protagonista del seu propi aniversari. Es podria dir que, dels tres eneatips que conformen el triangle central de l’Eneagrama, els eneatips 3 es comporten com “els protagonistes” de la pel·lícula de la seva vida, els eneatips 6 com “els personatges secundaris” de la pel·lícula de la seva vida, i els eneatip 9 com “els figurants” de la pel·lícula de la seva vida.

Podem observar com és menyspreat pel seu cap a la feina, per alumnes que se n’enriuen d’ell, i després de treballar més del que li pertoca i aguantar les burles dels seus alumnes, arriba a casa i la seva dona, a sobre, li diu “Has llegado muy tarde”, i ell no contesta, a ningú, no es fa respectar, per ningú (correspondència directa amb el fet de que, internament, no es respecta a ell mateix).

Addicionalment, cal indicar que la sèrie és un exemple perfecte de que el fet de dirigir-nos cap al nostre eneatip de transformació no vol dir que estiguem millorant. Cal recordar que “agafem” coses dels eneatips amb els que estem connectats. I pot ser, sense cap dubte, que agafem el pitjor de l’eneatip que se suposa ens ha de transformar. En aquest cas, l’eneatip 9, quan es tranquil·litza i transforma, començaria a mostrar el millor de l’eneatip 3, és a dir, la valoració personal i la feina constant i dirigida cap a la pròpia autorealització. En aquesta sèrie, sense desvetllar la trama, podem observar, en canvi, un eneatip 9 agafant el pitjor de l’eneatip 3.

El cunyat, en Hank

Per altra banda ens trobem el cunyat, en Hank, eneatip 8 per excel·lència. Primerament, aquest personatge ens demostra que no tots els eneatips 8 requereixen de posseir un cos gran per influir dominància, ja que es valen de la seva gestualitat i comportament per mostrar superioritat. De forma natural, “roba” el protagonisme del seu cunyat (correspondència de que l’ego de l’eneatip 9 d’en Walter no es creu protagonista de res). En Hank, eneatip 8, doncs, necessita sentir-se “el lleó alfa”. Mitjançant la imposició física (gestualitat), la insinuació de violència (mitjançant la pistola) i dirigint l’atenció (imposant la seva autoimportància a través de la televisió) domina completament l’ambient.

Ens trobem amb els detalls habituals d’un eneatip 8 com són les bromes impertinents i el fet de burxar als altres (per un eneatip 8, un eneatip 9 com el seu cunyat és una diana perfecte a la que llençar les seves bromes i mostres d’agressivitat passiva).

Cal fixar-se com el personatge d’en Hank dona la pistola al fill d’en Walter, sense que aquest s’atreveixi a expressar el seu desacord.

Com a detall, podem observar com, més avançada la sèrie, el personatge del cunyat, en Hank, mostra una certa obsessió en col·leccionar minerals, fet que mostra la connexió entre eneatip 8 i eneatip 5. No és casualitat que, precisament, l’eneatip 8 “cau” cap a l’eneatip 5 quan està “en tensió”, fet que es correspon amb el moment narratiu de la sèrie en el qual comença a aparèixer aquest comportament, i comencen a aparèixer les pitjors característiques de l’eneatip 5, com l’evasió mental dirigida cap a obsessions intel·lectuals i el col·leccionisme compulsiu (molts eneatips 5 col·leccionen compulsivament coneixements, dades, llibres, figures, cartes o similars, arribant a extrems tals com acumular diaris o brossa, patint la síndrome de Diògenes).

Ella

El personatge de la Charlotte, interpretat per Scarlett Johansson, mostra un comportament propi de l’eneatip 6.

Al principi podem observar que el personatge d’ella pateix insomni, un efecte derivat de l’ansietat pròpia de l’eneatip 6, potenciat per la hiperactivitat mental i la preocupació crònica característica d’aquest eneatip. A la mateixa escena, el personatge d’ella sembla buscar confort sota els braços de la seva parella, insinuant certa necessitat de protecció i seguretat, així com una certa atenció enfocada cap a la seva parella.

A la següent escena, a on manté una conversa telefònica mentre plora, podem observar un comportament propi del patró C, és a dir, no fer evident els desitjos, no fer-se valer, no sentir-se important (que es correspon amb el fet de que les altres persones no li mostrin importància, no l’escoltin, ja que ella no s’escolta a si mateixa). Això podria també justificar-se per la connexió entre l’eneatip 6 i l’eneatip 9, del qual pot “agafar” aquesta falta d’atenció cap a un mateix. El que sí que podem observar, com a detall molt significatiu, és que el personatge està estressat, en tensió. Això no només ho sabem de forma visible al veure-la plorar, sinó que, sabent que l’eneatip 6, quan està en tensió, “cau” cap a l’eneatip 3, podem escoltar al personatge dient que ha visitat un temple a on hi havia un monjos cantant i que, amb les seves pròpies paraules: “no he sentido nada”, molt propi de l’eneatip 3, que bloqueja els sentiments i pot estar causant-li aquesta buidor emocional i falta d’empatia. També podem observar com deixa anar expressions del estil “no lo sé” alhora de parlar, que posen de manifest la inseguretat de l’eneatip 6.

A la següent escena, quan es troben amb una actriu amiga del seu marit, el personatge de la Charlotte els observa de forma analítica, jutjant la situació i la relació d’ells dos, sense dir res, només sospitant, només jutjant interiorment i alimentant el dubte i la preocupació. Un fet característic i significatiu d’aquesta conversa és com jutja el fet de que la noia s’equivoqui al haver escollit un pseudònim per registrar-se a l’hotel. Aquí podem veure la connexió amb l’eneatip 5 i els coneixements intel·lectuals, la venjança passiu-agressiva pròpia de la connexió amb l’eneatip 9, però, sobretot, veiem com l’eneatip 6 “jutja” a les altres persones d’una forma que alguns especialistes de l’Eneagrama com Claudio Naranjo han anomenat com a “Caza de Brujas”, fent referència a un fet històric americà a on veïns de barris de classe mitjana-alta denunciaven a veïns sospitosos de ser comunistes. Això explica un procés intern molt significatiu de l’eneatip 6, i és que dedica tants esforços a seguir les normes i a anular els seus veritables desitjos en favor de la norma establerta, que “persegueix” a aquells que no ho fan, que viuen més lliurament. En el cas de la pel·lícula, el personatge “persegueix” a l’altre noia, “denunciant” la seva ignorància, que fa de mirall de tot l’esforç acadèmic que ha hagut de fer ella a la Universitat de Yale. També cal observar que és la seva manera subtil i passiu-agressiva de “competir” amb la noia, detall que mostra la connexió amb la competitivitat de l’eneatip 3, amb qui està connectat l’eneatip 6.

Més endavant, el personatge d’ella diu que el seu marit la considera una esnob. Si els eneatips 1 poden ser considerats com a perfeccionistes, els eneatips 6 poden ser vistos, a vegades, com una mica “estirats”, esnobs o classistes. Això no fa més que posar en evidència que segueixen unes normes, siguin quines siguin, i “jutgen” a aquells que no les segueixin.

A la tercera escena, al bar de l’hotel, a més de començar responent amb un “no sé” quan li pregunten què vol de beure (molt propi de l’eneatip 6), acaba responent “creo que un vodka con tònica”, el que posa de manifest la inseguretat i el dubte de l’eneatip 6, i que fa que, no només necessita temps per decidir què vol, sinó que, a més, un cop ja ha decidit, necessitar incloure un “creo”, per si un cas, com si encara no estigués segura del tot.

Un detall de la conversa, present en molts altres moments de la pel·lícula, és el fet de que ella fuma. El tabac és una de les formes més habituals per un eneatip 6 de contrarestar l’ansietat característica d’aquest eneatip, juntament amb tòpics socials permesos com el cafè, el vi o la cervesa.

Durant la conversa també podem observar la seva inseguretat existencial en relació a la vida i la realització personal.

A l’última escena, mentre parlen al llit de l’hotel, ella comença dient: “Estoy perdida”, fent al·lusió a la “ment laberíntica” pròpia de l’eneatip 6, seguida de la pregunta: “¿Esto tiene arreglo?”, demanant la seva opinió, un tret molt característic dels eneatips 6, sempre volent saber l’opinió dels altres, encara que sigui sobre temes molt personals i interns. Després tornen a aparèixer dubtes existencials, llistant un seguit d’interessos frustrats tacats de manca de seguretat i un sentiment de poca vàlua i mediocritat (es diu que l’eneatip 6 se sent “igual que els altres”, i el fet de dir “mediocre” podria ser una manera una mica negativa d’expressar aquesta sensació). En relació a aquesta sensació, a més, el personatge diu: “todas las chicas pasan por una fase de fotógrafas”, demostrant com ella mateixa es posiciona dins del mateix grup social de “todas las chicas” i fa referència a una norma social que cal seguir. Un eneatip 4, per exemple, mai diria una frase així.

I per acabar l’anàlisi del seu personatge, cal escoltar la frase que expressa quan parlen de la qüestió de tenir fills, on ella respon: “Ya, da miedo”, posant en evidència manifesta la fixació de l’eneatip 6, la por, considerada per Claudio Naranjo com el “pecat” de l’eneatip 6.

En general cal observar una certa dependència emocional i una actitud lleugerament submisa envers la parella, pròpies de l’eneatip 6, amb insinuacions per part de la Charlotte d’haver deixat la seva ciutat natal per seguir el seu marit, així com seguir acompanyant-lo allà a on vagi. També podem intuir la típica sensació de resignació davant la vida que emeten els eneatips 6, com si es resignessin a una vida o una parella que no els fa autènticament feliços.

Ell

El personatge d’en Bob, interpretat per en Bill Murray, mostra un comportament propi de l’eneatip 9.

A la primera escena que el veiem, al bar de l’hotel, podem escoltar com respon davant la pregunta de què fa allà, dient: “Descanso de mi mujer...” (aquí podem observar com l’eneatip 9, que pertany a la tríada de l’autonomia, només experimenta aquesta sensació quan està sol, en aquest cas concret, de viatge a Japó), i segueix la frase amb: “Olvido el cumpleaños de mi hijo...” (fent referència a la tendència dels eneatips 9 a oblidar coses, originat per la pròpia estratègia natural de l’eneatip 9 d’oblidar el dolor, oblidar les situacions conflictives, i que el pot dur a oblidar-se d’altres aspectes de la vida, mostrant una mena d’actitud “despistada”).

Tant en aquesta escena, com a nivell general, podem apreciar una energia molt passiva, amb un tempo pausat, molt típic dels eneatips 9, i en el cas d’aquest personatge concret, s’ha cristal·litzat fins desprendre molta resignació davant la vida. També podem observar la narcotització típica de l’eneatip 9, que en aquest personatge concret és canalitzada a través de l’alcohol i el tabac. Podem apreciar també una actitud empàtica i servicial, sent conscient de com ella ha tret una cigarreta i oferint-li foc de forma molt natural, quan ell no està fumant. També podem veure com no monopolitza les converses en absolut, sempre disposat a fer preguntes, a interessar-se genuïnament per ella i la seva vida.

Durant la conversa, també podem presenciar trets tant característics dels eneatips 9 com el fet d’emprar l’humor com a via d’evasió, així com la minimització de la negativitat, en un intent, a vegades excessiu, de forçar la realitat a través d’un filtre de positivisme. Cada cop que, durant la pel·lícula, ell o ella treu un tema conflictiu de la vida, ell fa un intent de minimitzar el conflicte, de suavitzar-ho.

Un detall molt subtil, però molt significatiu i propi dels eneatips 9, és la tendència submisa, en la que difícilment inicien l’acció. Durant aquesta conversa, podem presenciar com ella proposa brindar i ell ho fa, i com ella diu: “No puedo dormir” i ell llavors respon: “Yo tampoco”, i a l’inici de la següent escena, al llit de l’hotel, ell arriba a expressar, encara que sigui en to de broma: “Lo que tu digas, tú mandas.”

Com a detall per tancar l’escena del bar de l’hotel, podem interpretar la frase que diuen els dos personatges, on ella diu: “No puedo dormir” i ell respon: “Yo tampoco”, com la manifestació física de la connexió existent entre eneatip 6 i eneatip 9, el punt en comú a on els dos personatges/enatips “es troben”.

A la següent escena, al llit de l’hotel, podem veure al personatge desplegant comportaments clàssics de l’eneatip 9, ja mostrats anteriorment, com l’humor i la visió positiva per contrarestar el conflicte, i podem afegir un detall característic: la nostàlgia. Quan ella li pregunta sobre el matrimoni, ell respon amb nostàlgia: “antes nos divertíamos”. Aquí podem comprovar que aquest eneatip 9 necessitava l’humor, la diversió, com a mètode d’evasió, i com va percebre la paternitat com a un conflicte, una complicació, un canvi envers la normalitat a la que estava acostumat (recordem que l’eneatip 9 forma part de la tríada que va percebre el naixement com a un “abandonament”, sentint-se insegur davant el canvi).

També podem assistir a la visceralitat bloquejada de l’eneatip 9, catalogada com a “andrògina”, a on ens trobem a dos personatges heterosexuals, home i dona, compartint un llit d’hotel, sense que es posi de manifest cap impuls sexual per part d’ell, reforçant la necessitat de seguretat i confiabilitat per part d’ella, eneatip 6.

Cal indicar que aquesta pel·lícula mostra l’atracció de l’eneatip 6 cap a l’eneatip 9, que simbolitza el seu camí de transformació. L’eneatip 6 de la Charlotte veu en el personatge d’ell, en Bob, eneatip 9, una forma de pensar més calmada, més pausada, més estable i segura i que, tot i tampoc tenir respostes davant la vida, actua amb més alegria, més positivisme i sense tant de drama intern ni preocupacions asfixiants aparents.

I com a curiositat, no casual, cal dir que els eneatips 6 i 9 dels personatges es corresponen amb els actors, on podem intuir una Scarlett Johansson eneatip 6 (físicament es correspon amb un element clàssic dels eneatips 6, aplicable a homes i dones, en el que solen mostrar un físic de bellesa clàssica, natural, molt masculina o molt femenina, en contraposició amb l’eneatip 3, que mostra un físic més “construït”, amb homes amb característiques “metrosexuals” o dones amb certs retocs físics o massa obsessionades amb el físic; i també cal saber que l’actriu ha sigut contractada en múltiples ocasions per en Woody Allen, un eneatip 6 per excel·lència que fa aparèixer a les seves pel·lícules a molts eneatips 6 com ell) i un Bill Murray eneatip 9, amb una carrera extensa com a actor còmic, però sense escàndols o conflictes interns propis d’eneatips 7, sinó una energia més “campechana”, tot més tranquil, més estable).

Altres personatges

El personatge del marit de la protagonista, interpretat per en Giovanni Ribisi, mostra un comportament propi de l’eneatip 7.

En aquest muntatge apareixen un parell de detalls típics dels eneatips 7, com el fet de dormir despreocupadament, roncant, emetent una energia molt expansiva. Com a segona mostra, durant la conversa amb l’amiga actriu que es troben a l’hotel, el personatge del marit mostra una extraversió sense filtres, imitant gestos i seguint la conversa molt efusivament. També, com a detall subtil, durant la conversa telefònica de la Charlotte, en la que està plorant, fa referència a que aquest personatge s’ha fet “algo en el pelo”, indicant les decisions impulsives característiques dels eneatips 7.

Addicionalment, en altres moments de la pel·lícula, es mostra la seva energia vital, la necessitat de moviment, sense parar a descansar, i la seva deixadesa envers el manteniment de la relació de parella. Enfocat en la seva pròpia diversió, el personatge del nuvi exemplifica en aquesta pel·lícula una relació amorosa típica entre eneatips 6 i parelles que no compleixen les expectatives de la relació, alimentant la sensació de rebuig dels eneatips 6. També el podem observar desplegant comportaments hedonistes i amb un estil propi que podria fer-nos pensar en un eneatip 3 (molt “d’estill” alhora de vestir, ulleres de sol dins l’hotel, falta d’empatia envers la seva parella), però els eneatip 3 no solen tenir tanta energia, ni fer tantes bromes constants. Cal recordar, però, que els eneatips 3 i eneatips 7 es poden considerar amics naturals, compartint certs comportaments, el que ens porta al següent personatge i justifica la seva amistat.

El personatge de l’actriu, interpretat per Anna Faris, mostra un comportament propi de l’eneatip 3.

Podem observar com monopolitza les converses, mostrant poc interès real envers la vida dels altres. La podem veure emprant “noms”, deixant constància de que ella ha visitat tal lloc, o ha conegut a tal persona. També veiem com “deixa anar”, com qui no vol la cosa, que no para de fer entrevistes, i empra un to lleugerament pedant i superficial alhora d’expressar-se.

També podem intuir una certa actitud competitiva envers la Charlotte, tant de manera implícita com explícita, passiva i activa, i podria haver insinuacions a una relació íntima prèvia (i secreta) entre ella i el marit de la Charlotte. Com a detall, cal fixar-se en que quan el personatge del marit li presenta a la Charlotte, l’actriu fa una cara indicant que considera a la Charlotte molt atractiva, posant de manifest la tendència dels eneatips 3 a fixar-se en elements exteriors, tant de les persones com dels objectes, podent caure en la superficialitat.

I com a detall final, en relació a la superficialitat, cal nombrar un tret molt significatiu dels eneatips 3, i és una certa tendència a desplegar el que es podria anomenar com a “conversa de còctel”. Això vol dir que els eneatips 3 miren de saber de tot, una mica, per poder interactuar intel·lectualment amb tothom, allà on es trobin, com si miressin de posseir prou tema de conversa culte per destacar durant el temps que requereix beure’s un còctel en una festa, al interactuar amb altres convidats. El que sol succeir, però, amb els eneatips 3, és que si es força la conversa més enllà del “temps dels còctel” és quan comencen a cometre errors, a demostrar que no saben prou del tema, i busquen excuses per canviar de tema o marxar. En el cas que ens ocupa, podem veure com aquest personatge ha triat el pseudònim d’Evelyn Waugh, novel·lista britànic de la primera meitat del segle XX, per registrar-se a l’hotel, mostrant certa intel·lectualitat, però, alhora, demostrant-se que és només aparença, que realment no coneix en absolut a aquest novel·lista, fins al punt de creure que era una dona.